Per questions de manteniment i la impossició de la nova web i la nova botiga de Música Global la web www.musicaglobal.com romandrà sense actualitzar fins dilluns 27 d’abril.

Us demanem paciència i disculpes per les molesties.

Música Global Discogràfica S.L

Dilluns dia 2 de Març es posa a la venda el disc debut de la banda Barcelonina Doctor Calambre. El disc que porta com titol ” De momento música”, conté 12 cançons amb un estil molt personal influenciat per tocs andalussos fins a unes guitarres eléctriques molt potents que fins i tot farien tremolar al mateix Steve Vai. El disc es possa a la venda en format físic (jewel box) i en format digital (iTunes)  on el podreu trobar en exclusiva si no podeu esperar fins Dilluns.

Veiem el que pensa Antonio Orozco del disc de Doctor Calambre:

De un color indiscutiblemente mestizo, con aires “levanteros” y tendencias claras. 

Es fácil afortunadamente, saber de donde vienen y hacia a donde van, supongo que al final todo es una cuestión de educación, y me temo que al igual que este humilde escribiente, cada uno de los componentes de Dr. Calambre, sabe de muy buena tinta, el frío que hace a las siete de la mañana de cualquier día de invierno.

En esencia, tendría que remontarme a los setenta, que es donde perfectamente podría haber nacido   Dr. Calambre. El emigrante, la búsqueda de oportunidades, el empeño por encontrarse a uno mismo, y el desahogo de conseguirlo, y sé que  son muchas las razones por las que me encuentro escribiendo esta misiva, pero no hay mayor razón, que sentirme reflejado en cada una de sus etapas.

La formula no existe, no hay instrucciones de desarrollo, sólo  ilusiones, maneras de decir las cosas y algo fundamental, creer profundamente en tus posibilidades. Esta es  la historia de tres tipos humildes, recios y contundentes, de ideas claras y formación delicadamente flamenca.

Todavía recuerdo con cierta melancolía, como me contaban su encuentro, como estaban encontrando la forma de comunicarse, y como “de a poquito” todo empezaba a encajar. Un viernes cualquiera, de un verano cualquiera se convirtió en el perfecto escaparate de lo que hoy ya podemos disfrutar, “De momento música”, el primer alumbramiento del que sin duda será el encuentro artístico que representará por excelencia  a toda una generación de “charnegos” que creemos que en la mezcla esta lo puro, por que al igual que  dijo un sabio, antes de ser mezcla tubo que ser puro.

Podemos y debemos discutir la esencia de cada una de las composiciones, podemos discurrir, pensar, analizar y criticar cada uno de los movimientos musicales, pero lo que no tiene ninguna discusión, es la forma encarnizada con la que han defendido cada una de las piezas que componen este álbum. Son jóvenes, atrevidos y cuentan con algo que les diferencia del resto, el talento elevado al cubo. Según vas escuchando, te das cuenta que no rigen maneras, que no existen las estructuras al uso, y que es precisamente eso los que les convierte en mágicos.

No dejaría de lado,  bajo ningún concepto,  el trabajo de composición de cada uno los que lo han hecho posible, su trabajo de memoria, el recuerdo y como tema a tema te ubican en la realidad que cada día nos regala nuestro barrio. El mejor de mis deseos para un sueño con nombre de corriente “DR. CALAMBRE”.

Antonio Orozco.

Ja disponible en:

Després de l’èxit assolit el passat mes d’octubre, en la gira de concerts de presentació del seu darrer treball discogràfic (“300 anys”) al país helènic, els ARAMATEIX visiten de nou Atenes.

La banda d’en Francesc Ribera “Titot”, excantant de Brams i de Dijous Paella, serà aquest proper dijous 26 de febrer a la capital grega per a participar en un programa de la ET1 i per oferir un concert a la la sala Mikes.

 En la seva actuació al magazine “prime time”de la televisió degana del país faràn 4 cançons en directe. A la nit oferirant un únic concert a una de les sales més prestigioses de la capital grega, on repassaràn les cançons dels seus dos treballs.

Le Croupier, el projecte musical liderat pel músic cellerenc Carles Cors, actuarà avui al teatre El Jardí de Figueres (21h, 10 euros), ciutat on l’any passat va rebre una de les beques de creació municipals per a la producció del seu directe. A més de presentar avui als figuerencs el seu primer disc, Me han dicho que…, amb el seu format més complet, que inclou un quartet de corda, Le Croupier ha ofert aquesta setmana un taller pedagògic en què els músics han mostrat a uns 350 estudiants de tres instituts de Figueres tot el procés de creació musical, des de la composició d’una cançó, fins a la seva gravació i posterior presentació en directe. Avui al matí, els estudiants assistiran a una prova de so a El Jardí, i tots estan convidats també a assistir al concert d’aquesta nit. Altres ciutats com Banyoles ja s’han mostrat interessades en aquesta iniciativa. Després de les presentacions en directe a Barcelona i Madrid, Le Croupier ha estrenat aquesta setmana el seu segon videoclip, Charlie ofrece ternura, realitzat per Pere Calderón. El 6 de març actuarà al Teatre de Roses i el 14 de març, a la FNAC de L’Illa Diagonal.

X.CASTILLÓN

Joan Masdéu, cantant i compositor de Whiskyn’s presentarà el seu nou espectacle en solitari de petit format Miniatures a Moscou amb dos concerts que oferirà a la capital russa els dies 25 de febrer (sala Bilingua, 21:00h) i 1 de març (sala Kitaiskii Liotxik Jao Da, 22:00h).
Masdéu visitarà Moscou després d’haver presentat  Miniatures en diferents poblacions de Catalunya durant els darrers mesos.

Miniatures

Miniatures és una proposta personal i introspectiva de petit format on Joan Masdéu ens presenta, per primer cop en solitari, un espectacle amb una tria de cançons vestides únicament amb la seva veu i guitarra acústica, que dónen forma a un repertori intimista basat en peces pròpies i algunes versions dels artistes més influents en la seva carrera.

Mentre Gerard Quintana i Josep Thió continuen deixant-se engrescar per una cada vegada més factible reunió puntual de Sopa de Cabra, que va estar molt a punt de produir-se coincidint amb els actes dels 25 anys de Catalunya Ràdio, el cantant del grup gironí no deixa ni un moment d’implicar-se en nous projectes. L’últim s’anomena Cançons urgents per a una crisi i, tot i que no s’estrenarà fins a la tardor, avui ja se’n presentarà un esbós a Barcelona. «Quan hi ha sensació de mancança, apareixen les pors i les rancúnies, i les relacions personals se’n solen ressentir. Sobre aquesta crisi que viuen les persones és sobre el que vull cantar», afirma.

Quan Gerard Quintana va anunciar que el seu nou espectacle s’anomenaria Cançons urgents per a la crisi i que se n’oferiria un tast en un festival de cançó que, fa unes setmanes, va ser presentat pel seu director amb una granota de treball dels obrers de Nissan, hi ha qui va veure el músic gironí saltant de pet a les barricades. Quintana, però, evita ràpidament possibles malentesos: «No vull ni recuperar la cançó protesta ni elaborar un estudi sobre tecnicismes econòmics, així com tampoc oferir remeis o solucions. Simplement vull compartir, amb un micròfon i una guitarra, punts de vista sobre la crisi diferents dels que es donen en el telenotícies.»

El cantant, que durant els anys primerencs de Sopa de Cabra ja va impulsar un fanzine que s’anomenava No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro, admet que, en moments com aquests, se li fa difícil cantar sobre qualsevol altra cosa: «Sempre he parlat de les coses que passen dins meu, del que em preocupa i desperta el meu interès, i ara mateix no puc mirar cap a una altra banda. No vull agafar un compromís messiànic, sinó ser honest en un moment en què, davant la facilitat de caure en una sensació d’impotència i de picar ferro fred, trobo necessari expressar-se.» «Crec en un sentit positiu per mostrar les coses. Vull fer de mirall i reflexionar sobre coses que, com que la nostra vida és urgent i estem constantment preocupats per arribar a final de mes, sovint queden entre línies», hi afegeix abans de recordar una cançó d’El Último de la Fila en què s’assegura que «la pobresa entra per la porta i l’amor salta per la finestra».

La crisi, per tant, ha generat un gran impuls creatiu en Gerard Quintana. «Diuen que el cervell funciona millor quan estàs tip. El Renaixement va venir d’una crisi, que hauria de servir per reconstruir i replantejar. És un error continuar posant pedaços i no intentar trobar altres maneres d’organitzar-se. Si continuem ressuscitant el mort uns quants anys més, després tot serà molt més difícil.»

EN DIRECTE A INTERNET
Cançons urgents per a una crisi es presentarà oficialment a la tardor i no tindrà forma de llançament discogràfic, tot i que sí que possiblement es gravarà un DVD en directe. Avui, però, a la sala Luz de Gas de Barcelona, Quintana cantarà ja mitja dotzena de les cançons que integren aquest nou projecte, així com cançons de treballs anteriors (Mataró-Llavaneres, El dinar dels muts) que es poden vincular amb la temàtica actual del cançoner del gironí i l’adaptació musical de la lletra guanyadora de la primera edició del concurs de lletra La Propera Veu: La meuca de l’eunuc, de Mònica Casamiquela. El recital, a dos quarts de deu, serà emès en directe per internet als webs d’Icat FM i TV3.

+ Gerard Quintana, cridant contra la crisi en una imatge recent. Foto: JORDI RIBÓ

GUILLEM VIDAL. PUNT DIARI

Ja s’ha possat a la venda el nou disc de Dept. “X”.

Fes una ullada del que opina el conegut actor i presentador Berto Romero

Resolem l’incògnita?

De cap manera. Perquè aquesta X no és pas una incògnita que calgui resoldre. X és el resultat dels 10 anys a la carretera del grup més fidel a si mateix que he tingut la sort de conèixer mai. I aquest resultat es tradueix en solidesa. Matemàtica pura. X són els deu anys que els DEPT han sabut ben aprofitar per reinventar-se a cada passa. I fer-ho amb tanta intel·ligència que no han perdut l’esperit que des de el primer dia, ara fa X, ja els feia diferents. Perquè els DEPT sempre han sonat als DEPT sense haver deixat mai de sorprendre a cada nova passa. Això és fàcilment explicable però difícilment mantenible, en un panorama musical en que ser un mateix i oferir una personalitat pròpia sense caure en l’estancament és cada cop més la última frontera. Aquest camí de recerca musical ha fet pòsit i els DEPT d’X sonen amb la senzillesa, que no simplicitat, que només dóna la veritat i l’experiència. Sonen contundents i intensos. Sonen més rockers, més sintètics, més intel·ligents, però igual de sincers.

Pel que a mi respecta, tinc la fortuna d’haver viscut una vida professional en paral·lel amb els DEPT. Ells se’n recorden de mi quan començava a fer el ruc pels escenaris de la Catalunya central. Jo me’n recordo d’ells des del primer dia que van pujar a un escenari amb unes idees tan clares del que volien fer que astoraven. Ens hem fet de públic mutu. Els seus deu anys sobre els escenaris són també els meus. Per això em sento tan profundament orgullós dels èxits d’un grup que sento germà.

Em deixava una cosa. Hi ha una altra manera de veure aquesta X: cap a on van els DEPT? La resposta a la resolució d’aquesta incògnita te la donaran aquestes 13 cançons. Jo crec que és cap a la maduresa. Llarga vida als DEPT.

Arriba Le Croupier, amb sang freda i discreció; qui coneix les jugades de la vida quotidiana de cada ú; qui percep les cartes amb què juga la gent i, expert en trampes, n’escriu les cançons.